L’asterisc és un signe de puntuació en forma d’estrella que s’utilitza com a crida de nota al marge o a peu de pàgina dins d’un text, encara que també pot tenir altres valors convencionals segons l´ús. En publicitat se sol utilitzar per a advertir de certes condicions relatives a un enunciat, les quals apareixen detallades tancant l’anunci i amb un cos de lletra més petit.

D’un temps ençà l’asterisc sembla campar a pler en els anuncis, especialment en els titulars. Això no és una bona notícia per a la publicitat, a la qual s’acusa de no anar amb la veritat al davant. Amb raó l’asterisc està mal vist i genera desconfiança perquè el consumidor, ja previngut, l’associa a una veritat a mitges o directament a una mentida. Un asterisc és un sí però no, un vull i dolc, un deixar-te amb la mel a la boca.

Diria que el problema rau en el fet que s’ha convertit en una espècie de comodí gràcies al qual podem titular sense complexos. No importa el que diguem perquè sempre podem recórrer-hi per revelar més endavant el seu veritable significat. Però a la publicitat honesta, la que cerca dir la veritat ben dita, no li fa cap bé perquè sabem per experiència que darrere d’un asterisc sovint s’amaga un costat fosc, la traïció a qui ha acceptat llegir-nos i a qui hem creat una expectativa que es veurà rebaixada o incomplida.

Casualment, mentre rumiava aquest article, Vodafone ha començat a difondre una campanya de publicitat en què l’asterisc és l’eix de la idea i en la qual tots els anuncis de premsa i de publicitat exterior clouen el titular amb un asterisc. Però de manera intel·ligent aquest remet a un altre enunciat que no decep les expectatives posades en el que s’ha dit anteriorment, sinó que les reafirma. Els creatius, conscients de l’ús que se li sol donar, juguen amb ironia per transformar l’asterisc ara en un portador de bones notícies i dur a terme un autèntic rentat d’imatge del malvat signe de puntuació.

*risc no és la paraula més precisa, però com que rima amb asterisc, ja serveix.

.