De fulls en blanc

ex-Big Room de Maripili

Foto de Anna Brugués

Tampoc la nostra agència ha pogut escapar de la febre d’austeritat que ens tenalla. Estem de mudança. Ahir va ser el darrer dia en la nostra antiga oficina i el dilluns iniciarem una nova etapa en un altre lloc, només 80 números més amunt al mateix carrer, però bastants euros menys de lloguer. Ara mateix estic una mica trist. Ha estat el meu espai de treball durant deu anys, des que es va fundar, i hi he viscut tota mena d’emocions, tant professionals com personals. Ho confesso, sóc un nostàlgic.

Per exemple, rememoro el meu primer dia a l’agència i el primer encàrrec que vaig rebre de la meva directora creativa. Havia de pensar un anunci de doble pàgina a la revista IPMARK per a una agència d’esdeveniments amb la qual col·laboràvem. Sí, gens de l’altre món, cap gran campanya; però quin cangueli vaig passar en rebre el brífing i asseure’m a la taula per enfrontar-me per primera vegada al paper en blanc de la meva nova llibreta. Seria capaç de trobar una bona idea? Deu anys després diria que no sento aquesta classe de por, però d’un pessigolleig nerviós no em deslliura ningú.

Retornant al present, durant els últims dies ens preparàvem per al trasllat, embalant tot el que ens volíem emportar, llençant coses inútils o retirant tot tipus d’artefactes que decoraven i alegraven la Chowroom i la Big Room. L’agència s’anava buidant mica a mica fins que ahir, abans de deixar-la per sempre, quan només restaven les parets nues i els mobles imprescindibles per treballar fins a l’últim moment, vaig veure la imatge. Em vaig adonar que l’agència s’havia convertit en un gran full en blanc sobre el qual, quan aquest dilluns arribem a les noves oficines, haurem de tornar a escriure, i tal vegada amb un traç diferent.

Permeteu-me acabar reproduint literalment un dels textos més intel·ligents que he llegit explicant què representa el paper en blanc. És un breu article de Xavier Marcet del seu magnífic blog:

“Se puede sentir vértigo ante un papel en blanco. Es la metáfora perfecta de la creación. Todo es posible pero todo debe salir de nosotros. Hacer emerger esquemas, ideas, bocetos como primera energía de proyecto. El que pierde el hábito del papel en blanco ya solamente se refugia en la inspiración de los demás y opta por compilar. El papel en blanco nos desnuda ante nosotros mismos, nos pone a prueba. Verifica nuestros mecanismos de pensar, comprueba la potencia y lubricación de las ideas y nuestra capacidad de combinarlas, evalúa nuestra destreza en la expresión. El papel en blanco es un termómetro de aprendizaje y de esfuerzo. El papel en blanco es un paisaje de nosotros mismos.”

Per enmarcar sobre una paret en blanc.

6 thoughts on “De fulls en blanc

  1. Deliciós post.
    Sentiments que nèixen de la tristor i de l’esperança barrejats amb la realitat d’un canvi que, si ho mires fredament, només és de parets. L’essència de MariPili són les persones, i en les persones hi ha la força per convertir les parets fredes d’un nou despatx en fulls plens de noves paraules, simriures i noves complicitats. Us desitjo un futur plé de lletres!

    • Gràcies, Maria. És clar, de nou ens el farem nostre, l’espai. I el full en blanc fa menys por quan saps que escriure’l no depèn només de tu perquè pots confiar que hi haurà altres persones que t’hi ajudaran sempre que calgui.

  2. “l’agència convertida en gran full en blanc”…
    tinc sort i enveja: sempre trobes les paraules.
    passem pàgina?

Leave a Reply to hoymeencontrecon Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>