per què escrivim el que escrivim?

Sovint em pregunto per què en els textos publicitaris es diuen tantes bajanades. La culpa per força ha de ser nostra, dels redactors, entre altres raons per falta de talent o incompetència, perquè menyspreem la intel·ligència de l’audiència, perquè no sabem expressar el mateix de sempre d’una altra manera o per la nostra negligència en pensar que ningú hi pararà esment. En darrer terme, si volem encolomar la culpa a altri, tal vegada és perquè l’anunciant va aprovar les susdites ximpleries o ras i curt les va imposar.

L’últim anunci el text del qual m’ha deixat, per dir-ho d’alguna manera, desconcertat és aquest:

I aquí en teniu la transcripció:

Puedes ganar, perder o empatar, pero lo importante es salir todos los días a pelear a la cancha de la vida.

Si te atreves a imaginar, hoy serás lo que quieras ser: sé Ronaldo, sé Messi, sé Koke, sé todos, pero sobre todo sé tú.

En Canal+ tenemos tu partido y todos los que puedas imaginar con la Liga y toda la Champions por 15 euros al mes.

 Abusa de tu imaginación.

He de reconèixer-ho, em condiciona el fet que no puc sofrir els missatges publicitaris pretensiosos amb ínfules de transcendència, tampoc els que pretenen deixar-nos algun tipus d’ensenyament moral, traspuen paternalisme o semblen extrets d’un manual d’autoajuda.

Dit això, al text de l’espot li falta unitat perquè manca de cohesió semàntica. Què té a veure el motiu del preàmbul, la lluita diària, amb l’eix de comunicació de l’anunci, la imaginació? Res.

Continuem. Per molt que m’ho imagini i m’ho ordenin en to imperatiu, ni avui ni mai arribaré ser cap d’aquests futbolistes i molt menys “tots”, que esgotador, quin estrès, quina esquizofrènia suposaria arribar a ser tothom. Sí, avui seré jo, però això és el que sóc cada dia; i no és producte de la imaginació, sinó de la realitat tossuda, que m’ho imposa.

Avancem. Vaja, sembla que Canal+ té “el meu partit i tots els que pugui imaginar”. Doncs, no, penso que el partit que m’estic imaginant ara mateix no el podré veure a Canal+ i hauré de conformar-me a triar entre els que la cadena programi, opcions que es reduiran a possibles enfrontaments dels equips participants en la Lliga o en la Champions. La meva imaginació, doncs, tampoc  té res a fer aquí.

I finalment em diuen que “abusi de la meva imaginació”. Una altra ordre que tampoc compliré per inútil i perquè no estic disposat, seguint la definició d’abusar del diccionari, a usar-la “malament, excessivament, injustament, impròpiament o indegudament”.

En fi, acabo, que no vull abusar més del vostre temps valuós.

2 thoughts on “per què escrivim el que escrivim?

  1. Totalmente de acuerdo contigo, Jordi. De todos modos, yo creo que el problema de los mensajes del Plus ahora mismo tiene que ver con que en realidad no sabe qué demonios quiere comunicar como marca. Su último cambio de imagen y relanzamiento me parece confuso, pretencioso y huele a nadería absoluta. Da la sensación de que en vez de buscar la manera de diferenciarse centrándose en su ADN y aceptando que, por mucho que les pese, CONTINÚAN SIENDO TELEVISIÓN (medio esencialmente unidireccional, oops) están echando mano de mundos y códigos que no le pertenecen para vender una “centricidad del espectador” que en su caso está condenada de momento a ser muy distinta a la que pueden ofrecer los medios digitales. Creo que la televisión debería “abusar de su imaginación” para buscar su propio camino dentro del escenario mediático actual, en vez de andar dándose barnices ridículos. ¡Un abrazo!

    • No conozco el caso Canal+ a fondo como para hablar con suficiente fundamento. Por eso solo me he limitado a comentar el anuncio de manera aislada, fuera del contexto general de la marca. Así que tu comentario me va muy bien para fijarme en algo que me había pasado desapercibido. El problema que intuyo también en el anuncio es que los creativos se han visto obligados a seguir el concepto de la campaña genérica, “Abusa de tu imaginación”, y a meterlo con calzador en una pieza de promoción, muy táctica. A veces los conceptos son flexibles y se pueden moldear con éxito, pero otras no. Gracias por tu reflexión. ¡Hasta pronto!

Leave a Reply to Manel Alcalde Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>