Per aquest desordre:
- Un creatiu.
- Algú que no pot decebre a qui ha decidit prendre’s el seu temps per llegir o escoltar el text d’un anunci.
- Algú amb el qui tothom s’atreveix. Perquè se suposa que tothom sap escriure, oi?
- Algú que cerca el seu lloc en l’era de la postpublicidad.
- Algú a qui ja gairebé ningú convida a una festa, però a la qual es cola discretament per acabar sent-ne el protagonista.
- Algú amb altes dosis de tolerància a la frustració i complex de baldufa: “dóna-li una altra volta, que no ens acaba…”.
- Algú que, en un món de marques, no s’oblida d’argumentar a favor de productes.
- Algú que aniria a Supervivientes i guanyaria: l’han donat per mort i enterrat tantes vegades!
- Algú que amb la paraula publicitària va haver d’aprendre, per aquest ordre, a informar, persuadir, seduir i, finalment, conversar i explicar històries de llarg recorregut.
- Algú que es resisteix a rendir-se i s’obstina obstinadamente a continuar escrivint.
- Algú que encara pensa i escriu anuncis de premsa, espots de TV, falques de ràdio, cartells, cartes de màrqueting directe o bàners.
- Algú que s’oblida de si mateix per posar-se en la pell dels altres.
- Algú que no pot dir-se redactor si, malgrat la seva creativitat, no sap expressar les idees amb paraules.
- Algú que s’emociona quan li deixen escriure “molt text”.
- Algú a qui també anomenen copy, redactor creatiu o redactor conceptual.
- Un camaleó.
Se me ocurren dos más, pero no sé si estamos en horario infantil.
Interesantes muchos artículos de tu blog. Me iré dejando caer por aquí, sin tu permiso, espero que no te moleste.
Saludos de copy!
Suéltalos, no te cortes. ¡Gracias y bienvenido a Think copy!
Muy bien,¡ánimo! y a seguir escribiendo con más de 100 caracteres.