Fa poc vaig llegir un article de Ramón de España en El Periódico de Catalunya en què afirmava que existien dos tipus de persones: les que sempre diuen hola i les que sempre diuen adéu. Es referia a les persones amb qui ens topem fortuïtament al carrer. Les primeres sempre s’aturen per saludar-nos, s’alegren de veure’ns i els agrada iniciar una conversa, per mínima que sigui: Què tal? Com estàs? Quant de temps! A veure si quedem per menjar? Les segones, si abans no han fingit no veure’ns, amb prou feines balbotegen un adéu a manera de comiat instantani mentre s’allunyen accelerant el pas.

Penso que amb els textos publicitaris succeeix el mateix. Hi ha textos que ens saluden amb un hola respectuós, ens fan minorar la marxa fins a detenir-nos, conviden a quedar-nos perquè els seguim llegint o escoltant i, per descomptat, intenten seduir-nos de manera intel·ligent. I després hi ha els textos que només saben dir adéu. Són els que passen de llarg i s’esvaneixen ràpidament perquè no tenen res a dir, o perquè el que ens comuniquen ja ha estat dit infinitat de vegades de la mateixa manera, o perquè ens parlen amb un to inadequat o perquè ofenen la nostra intel·ligència. Intentaré que Think copy sigui un hola i no un adéu.