no, no i no

Quan començava a treballar com a redactor la meva directora creativa -una gran professional- em recomanava no escriure titulars, eslògans, etc., que portessin la paraula no. El seu argument era que la publicitat sempre havia de transmetre missatges positius i la negació era clarament el contrario a allò desitjat. La primera vegada, suposo que per la meva prudència natural, no vaig protestar. Malgrat conèixer el seu punt de vista, jo continuava utilitzant la paraula maleïda sempre que ho considerava oportú perquè el seu raonament no em semblava suficient per deixar a un costat una paraula que jo creia necessària. Per què la seva reticència es limitava només a aquest adverbi? Gens, mai, tampoc, sense o maimés tenen també la seva càrrega negativa i, en canvi, segur que hagués pogut usar-les lliurement.

Jo seguia en els meus tretze fins que un dia, tal vegada per esgotament, em va confessar que el seu consell l’havia heretat d’un director creatiu en el seu pas per una altra agència. En aquell mateix instant vaig entendre que definitivament no hi havia raó alguna per no utilitzar la paraula tabú. Diria que en publicitat existeixen massa suposicions, massa regles escrites i no escrites, que ens neguem a donar per superades tot i que hi hagi arguments per fer-ho. La publicitat ara com ara no és una ciència exacta i per tant tot pot ser qüestionat. Tal vegada arribi el moment, si és que ja no ho ha fet i jo ho desconec, que el neuromarquèting, seguint mètodes científics, conclogui que sí, que els consumidors reaccionen pitjor davant enunciats que contenen la negació i que aquests no són efectius. Fins que no arribi aquest dia, seguiré sense tenir cap remordiment en utilitzar-la.

Segur que recordeu magnífiques campanyes que potser no haguessin vist la llum si arriben a caure en mans d’algú que renegués de la negació. Què hagués estat de Never say no to Panda o de l’anunci de TV del diari The Independent construït a partir de l’acumulació de negacions? Sortosament vam poder gaudir-ne. Aquí us els deixo perquè els assaboriu de nou.

12 thoughts on “no, no i no

  1. Felicidades por el post. Me hubiera gustado poner alguna negación en mi comentario pero NO puedo porque estoy completamente de acuerdo con lo que dices.

  2. Exacte. La idea de NO fer servir “NO” és antiga. Com molt bé expliques, és arraigada en molts professionals (totalment comprensible). Fins i tot, m’he trobar amb companys de classe que encara m’ho diuen perquè ho ha “han sentit”. :-)

    Per cert…!! Sento trencar amb el glamour de les campanyes penjades, però, hauriem de pensar en (tot i ser una campanya poc creativa) en els senyor de Media Markt. Preguntem-los si NO ha resultat eficaça el famós “YO NO SOY TONTO”!!! ;-)

    Felicitats!

    • Sí, Yo no soy tonto i El algodón no engaña i No es lo mismo conducir que conducir i No em fumis, etc, etc. Durant una època em vaig dedicar a apuntar en una llibreta, que vaig perdre, tot de frases publicitàries amb NO i n’hi havia un munt. Gràcies pel teu comentari, Carles!

  3. Hi havia una vegada… Un molt bon article!

    És molt important que un bon comunicador tingui un bloc on publicar les seves experiències laborals i així els alumnes els serveix com si entrevistessin al seu perfil professional.

    He de dir que aquest to tant directe és molt adequat ja que transmet molt l’anàlisi agut que tot bon publicista ha sabut trobar en les paraules les claus dels tabús publicitaris enmig d’un panorama on la informació visual és “overload” tal i com predicava Alvin Toffler.

    Enhorabona, no paris!

    Quim Pascual i Torrens.

  4. Me sentí bastante identificado con tu posición en éste artículo porque es una tema que no tiene que ver únicamente con la publicidad. Yo tuve una anécdota similar con mi jefa de redacción en un canal de noticias en el cual trabajaba. Al principio me pareció aceptable su acotación pero después me puse a pensar y llegué a la conclusión de que el “NO”, a pesar de ser negativo, también es una palabra necesaria para dar forma a determinado contenido. Nunca he estado convencido de las reglas gramaticales de la RAE por mucho respeto que merezca dicha institución y siempre que encuentre alguna regla o norma impuesta, el cual ainterfiera con mi trabajo, tendré que buscar la manera de mediar.

  5. Buen post. A mí una vez un director de cuentas (jugaba ser dir creativo) campaña dentro del titular. Logramos convencerle para que dijera sí al no y la llevamos al cliente. El cliente le encantó. Y a los clientes de nuestros clientes también. De hecho a algún jurado no se pudo negar a darle un sí a algunos premios. Un abrzo a todos menos a aquel director de cuentas y enhorabuena por el blog.

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>