Acabo de llegir Microstyle: The Art of Writing Little de Christopher Johnson, que tracta sobre els microtextos. Havia pensat escriure’n una ressenya, però per si triga a arribar o finalment no la faig us deixo un resum amb les idees que m’han semblat més interessants.
- Què és un microtext (micromessage)? És qualsevol paraula, frase, sentència o text breu que constitueix un titular, un eslògan, un nom de marca, un tuit, un estat personal a Facebook, una etiqueta, l’assumpte d’un missatge de correu electrònic, un SMS, un comentari en un fòrum, una diapositiva d’una presentació, etc.
- Els microtextos exigeixen un microestil que cridi l’atenció a l’instant i comuniqui alguna cosa ràpidament.
- El microestil és la base per a la creativitat verbal de cada dia: el discurs actual està dominat pels microtextos.
- El microestil no és una novetat, però el que és original és que actualment tots podem participar del joc: escriure ha deixat de ser una activitat d’especialistes i ha passat a ser una activitat quotidiana.
- Fins fa poc solíem escriure gairebé exclusivament en contextos formals en els quals érem avaluats (escola, feina, cerca d’ocupació, literatura, redacció professional). Ara tenim els mitjans i les oportunitats de crear continguts en moltes plataformes (web, xarxes socials, correu electrònic, xats, etc) no per ser avaluats, sinó per comunicar, divertir-nos, persuadir o compartir.
- El microestil té a veure amb l’economia de l’atenció. Quan consumim missatges verbals escanegem i filtrem fins a trobar allò que mereix la nostra atenció. I quan els creem, lluitem per captar l’atenció dels altres.
- El microestil és el resultat de la nostra manera actual de llegir i escriure en els mitjans digitals.
- La implantació de les noves tecnologies i l’ús massiu de les xarxes socials han creat una nova manera de comunicar-nos i un paisatge de missatges verbals extremadament competitiu, un paisatge que amplifica una infinita multitud de veus fins ara desconeguda. La contrapartida: quan tothom parla, ningú té massa temps per escoltar.
- D’aquí la importància de crear una microveu que reflecteixi la nostra personalitat o la de la nostra marca.
- Johnson, en substitució del que denomina Big Style (prescriptiu, avaluador, sancionador) advoca per la necessitat de crear la nova retòrica del microestil allunyada del context dels textos formals i de les institucions que els sancionen.
- La popularització dels microtextos és part d’un fenomen més extens, l’obsessió per la brevetat en tots els mitjans i aspectes de la nostra cultura: la revista Wired (2007) el va anomenar cultura snack.
- Més que un significat complet, un microtext és una clau que obre portes, un text que inicia un viatge mental cap a una destinació.
Totes aquestes idees formen part del que seria una introducció al microestil; al meu parer, els capítols més interessants del llibre. A continuació Johnson se centra a desenvolupar consells per escriure microtextos eficaços. Alguns d’aquests a manera de decàleg són:
- Crea associacions mentals.
- Sigues rellevant
- De vegades no cal ser brillant, n’hi ha prou amb ser clar.
- Fes-ho senzill (Keep it simple).
- Sigues precís, tria la paraula adequada.
- Crea imatges mentals amb les paraules.
- Prem el botó de les emocions.
- Utilitza metàfores: expressen significats complexos i permeten als receptors fer les inferències desitjades.
- Expressa el que no s’espera que sigui dit.
- Juga amb patrons poètics que donin ritme i musicalitat als missatges.
- Trenca les normes gramaticals, però no de manera gratuïta.
- Crea noves paraules.
- Juga i diverteix-te amb les paraules.
- Evoca una conversa i intenta establir una relació.